El Cap que Xiuxiueja – Paperback

Description

Author(s): Bredevoort Van Den Berg
Publisher: Bredevoort Van Den Berg
Publisher Imprint: Bredevoort Van Den Berg
BISAC: Gothic

EL CAP QUE XIUXIUEJA – HISTRIA DE TERROR EN CATAL – BREDEVOORT VAN DEN BERG

Una patrulla de soldats es perd en una selva que cap mapa no recull. No s un error de ruta: el bosc s’ha tancat al seu darrere, els arbres s’han desplaat com les busques d’un rellotge, i al davant, en una clariana on l’herba guarda l’empremta de peus antics, uns cistells penjats de pals torts contenen caps que els observen en silenci. Aquella mirada no s humana, no s hostil, per els soldats saben, sense saber com, que fa segles que els espera.

A partir d’aquell instant, el viatge es converteix en una immersi en un territori on les regles del mn conegut deixen de funcionar. L’aigua del riu flueix en sentit contrari, els arbres mostren cares que reclamen noms que els soldats no recorden, i l’aire es torna cada cop ms dens, ms carregat d’una presncia que no es deixa veure per que s’endevina a cada passa. La por, aqu, no neix del perill immediat sin de la certesa que aquella vall ha estat pacient durant mil-lennis i que el seu temps, ara, ha arribat.

s una histria que explora la memria com un territori hostil, on la identitat es desf i es torna a teixir sota la mirada d’uns testimonis que no obliden. La prosa, minuciosa i hipntica, construeix una atmosfera de tensi creixent a travs de detalls mnims: la calor d’una eina que no s’hauria d’escalfar, els ossos que xiuxiuegen sota els peus, el batec d’una dent que viu per compte propi. Cada element contribueix a una experincia de lectura que atrapa sense remei i que convida a preguntar-se qu passa quan all que enterrem es nega a desaparixer.

La histria connecta el drama de la guerra amb les preguntes fonamentals sobre la identitat i la prdua. Ambientada en els escenaris del Pacfic durant la Segona Guerra Mundial, la histria convida a endinsar-se en una geografia al-lucinada on el retorn a casa no garanteix l’alliberament, i on el que s’ha vist es queda per sempre gravat a la pell, als ossos, a la memria.

Aquell cap dins el cistell va obrir els ulls quan en Hayes va passar per davant. No tots dos alhora. Primer el de l’esquerra, la parpella que es va alar amb un cruixit sec; desprs el de la dreta, ms lent, com si l’ull hagus de recordar com mirar un mn que no havia vist des de feia mil anys.

En Hayes es va aturar. La m li va trobar la pistola, humida.

El cistell penjava d’un pal clavat a terra de travs, no pas caigut, noms cansat, com un vell que encara s’aguanta dret per ja no sap per qu. La fibra amb qu estava trenat tenia el color de la sang vella, aquell bru rogenc que queda quan la frescor ha desaparegut del tot, quan l’ltim record de l’escalfor tamb s’ha esvat. Els motius de la trena s’assemblaven a les venes de l’interior d’un canell, la xarxa fina d’alguna cosa que havia viscut i que encara no havia oblidat com bategar.